Juny

El passat mes de juny he estat aprofitant el bon temps per fer immersions, majoritàriament en el Formatge suís. Degut a que tenia el macro espatllat i enviat a reparar, només emprava el gran angular per fer totes les immersions.


El pasado mes de junio he estado aprovechando el buen tiempo para hacer varias inmersiones, mayoritariamente en el Queso suizo. Debido a que tenía el macro averidado y mandado a reparar, solo utilizava el gran angular en todas las inmersiones.


Esper que les difruteu!

Sa col·lecció sencera: Vàries del mes de juny

Formatge Suís 06 - 05 - 2015

Després de la passejada pel sud est asiàtic, torn amb fotos del fons menorquí. Aquesta va ser la segona immersió després de provar la carcassa per assegurar que no hi havia problemes.

En aquesta immersió vam trobar espècies poc normals com la vaqueta suïssa o un parell d'espets. També vam veure un parell de vaques com seguien un pop, o com un anfós seguia també al mateix pop.

Va ser una immersió ben entretinguda!

Después del paseo por el sud este asiático, vuelvo con fotos del fondo menorquín. Esta fue la segunda inmersión después de probar la carcasa para asegurar que no había problemas.

En esta inmersión encontramos especies poco usuales como la vaquita suiza o un par de espetones. También vimos un pare de vacas siguiendo un pulpo, o como un mero seguía al mismo pulpo.

Fue una inmersión entretenida!

Sa col·lecció sencera: Formatge Suís 06 - 05 - 2015

Okikawa Maru, Coron 06 - 03 - 2015

Aquest va ser el segon derelicte que vam bussejar. Òbviament està a menor profunditat. La màxima és a 26, però nosaltre no vam passar dels 22. Aquest, l'atractiu es passejar pels arcs que encara hi queden i per dins les bodegues on encara hi queden restes del petroli que transportava. L' Okikawa Maru (o Okigawa Maru) transportava petroli i abastia a la resta de vaixells.

La visibilitat en aquest lloc era igual que a l'anterior, amb la particularitat que a més en aquest hi havia bastanta corrent. En aquest vaixell es possible veure restes de jaquetes japoneses i una bota. L'únic reconeixible és la bota.

Este fue el segundo pecio que buceamos. Obviamente está a menor profundidad. La máxima es 26m, pero nosotros no pasamos de 22. En este pecio, el atractivo es pasear por los arcos del puente de mando y por dentro de las bodegas, donde aún se pueden ver (desaconsejan tocar) restos del petróleo que transportaba. El Okikawa Maru (o Okigawa Maru) transportaba petróleo para abastecer al resto de barcos.

La visibilidad en este lugar era igual que en el anterior, con la particularidad que además en este había bastante corriente. En este barco es posible ver restos de chaquetas japonesas y una bota. Lo único reconocible es la bota.

Esper que us agradin!

Enllaç a la col·lecció sencera: Okikawa Maru, Coron 06 - 03 - 2015

Akitsushima, Coron 06 - 03 - 15

Xerrar de Coron és xerrar de derelictes. Concretament dels 10 derelictes japonesos enfonsats durant la segona guerra mundial. La gran majoria eren vaixells mercants, per abastir a altres vaixells, excepte un: l'Akitsushima. L'Akitsushima era un porta hidroavions. I aquest és el primer que vam bussejar. Es troba en una profunditat màxima de 36m. 

Hablar de Coron es hablar de pecios. Concretamente de los 10 pecios japoneses hundidos durante la segunda guerra mundial. La gran mayoría eran barcos mercantes, para abastacer a otros barcos, excepto uno: el Akitsushima. El Akitsushima era un portahidroaviones. Y este es el primero que buceamos. Se encuentra en una profundidad máxima de 36m.

(Imatge extreta de http://www.modelshipgallery.com Hi ha moltes més fotografies de la maqueta)

Nosaltres vam anar a 35m, sortint del derelicte seguint la gran grua que emprava per posar els hidroavions a la mar. Després ens vam endinsar dins les seves bodegues. Vam entrar per una gran obertura que té en el lloc on hi va l'hidroavió i vam sortir per un altre forat produit per les explosions. 

Bussejar entre vaixells, i més concretament entre vaixells que formen part de la història, me fa sentir interès per la seva història, pel que va passar i per què. Si va ser un enfonsament fortuit o provocat; si hi va haver víctimes;... no és només disfrutar de la immersió, es conèixer més on me summergesc.

La visibilitat en aquest lloc és escasa i fa dificil fotografiar grans superfícies del derelicte. Vaig fotografiar uns canons que encara tenen un projectil a damunt, i part de l'estructura de la grua. També els forats provocats per les explosions. 

Nosotros bajamos hasta los 35m, saliendo del pecio, siguiendo la grua que utilizaban para poner el hidroavión al agua. Después entramos en sus bodegas. Entramos por una gran apertura en el lugar donde iba colocado el hidroavión y salimos por otro agujero producido por las explosiones.

Bucear entre barcos y más concretamente entre barcos que forman parte de la história, me hace sentirespecial interés por su história, por lo que pasó y por qué.Si fue un hundimiento fortuito o intencionado; si hubo víctimas;... No es solo disfrutar de la inmersión, es conocer mejor donde me sumerjo.

La visibilidad en este lugar es escasa i hace dificil fotografiar grandes superficies del pecio. Yo fotografié unos cañones que tienen aún un proyectil encima, y parte de la estructura de la grua. También los agujeros provocados por las explosiones. 

Esper que us agradin!

Enllaç a la col·lecció sencera: Akitsushima, Coron 06 - 03 - 2015

Lighthouse, Malapascua 02 - 03 - 2015

A Malapascua, el famós són els taurons. I els vaig veure! Però desgraciadament no en vaig poder fer cap fotografia. Era fosc, sense flash, poca visibilitat i els taurons no eren molt aprop. Només un es va atracar el suficient, però estava absort contemplant com es passejava davant nostre. Així que el vespre me vaig dedicar a un dels altres motius pels quals havia anat a Malapascua, els peixos Mandarins. Des de la primera vegada que els vaig veure, m'ha fet moltes ganes verure-los i fotografiar-los. I a Malapascua vaig tenir l'oportunitat. A lo millor no acompanyat del millor equip, ja que crec que un gran angular no és el millor objectiu per fotografiar-los, però ho vaig apanayar. Aquí us deixo un resum de mes de 30 minuts de disfrutar amb els peixos Mandarins, i el seu aparellament.

En Malapascua, lo famoso son los tiburones. Y los vi! Pero desgraciadamente no pude hacer ninguna foto. Estaba oscuro, sin flash, poca visibilidad y los tiburones no estaban muy cerca. Solamente uno se acercó lo suficiente, pero yo estaba completamente absorto mirando como se paseaba delante nuestro. Así que al atardecer me dediqué a otro de los motivos por los que había ido a Malapascua, los peces Mandarines. Desde la primera vez que los vi, me hacía muchas ganar verlos y fotografiarlos. En Malapascua tuve la oportunidad. A lo mejor no acompañado del mejor equipo, ya que creo que un gran angular no es el mejor objetivo para fotografiarlos, pero lo apañé. Aquí os dejo un resumen de más de 30 minutos de disfrutar con los peces Mandarines y su apareamiento.

Esper que us agradin!

Enllaç a la col·lecció sencera: Lighthouse, Malapascua 02 - 03 - 2015